“La retòrica, no pas la realitat, de la recuperació econòmica alimenta els mateixos vicis que, no fa gaire, ens van dur al desastre”

     “el PDU, Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat, és un pla estratègic que s’insereix de ple en el model de l’urbanisme neoliberal que tants maldecaps i patiment ens ha provocat, lluny de les necessitats dels i les veïnes de la nostra ciutat”

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària a l’Estat espanyol, polítics i administracions públiques van sentenciar, una vegada i una altra, que, en el futur, no s’havien de repetir els “errors del boom immobiliari”.

Ara, passats vuit anys del crac especulatiu, l’opinió general d’aquests mateixos actors sembla estar canviant de forma oportunista. La retòrica, no pas la realitat, de la recuperació econòmica, alimenta els mateixos vicis que, no fa gaire, ens van dur al desastre. Les dinàmiques d’especulació urbanística comencen novament a aparèixer en els municipis on governen els partits tradicionals.

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, on un desgastat PSC governa en solitari (però sense majoria absoluta), no és cap excepció a aquest negoci tan arrelat en l’economia local i estatal. El seu “projecte estrella”, el Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat (PDU, en endavant), és un pla estratègic que s’insereix de ple en el model d’urbanisme neoliberal que tants maldecaps i patiment ens ha provocat, lluny de les necessitats dels i les veïnes de la nostra ciutat.

Competitivitat territorial vs Benestar social

    “El PDU pretén crear […] 36 edificis, 26 dels quals podrien tenir entre 17 i 22 plantes, sense tenir en compte els perjudicis ambientals que se’n deriven (la contaminació atmosfèrica, acústica, lumínica, la mobilitat o els residus)”

Formalment, el PDU té com a finalitat continuar la planificació urbanística del segon tram de la zona de la Granvia a l’Hospitalet de Llobregat. Segons la Memòria del projecte, la revalorització del sòl d’aquest espai suposa aconseguir “millores a la qualitat del paisatge i la competitivitat territorial”. Ja de bon començament, es vol donar gat per llebre: en la majoria de casos de macroprojectes urbanístics com aquest, la recerca de “competitivitat territorial” va en detriment de la “qualitat del paisatge”.

    “la promesa del ‘Parc Agrari’ queda totalment oblidada (…) el pla no contempla enlloc ni posa l’accent en la mobilitat sostenible de vianants i ciclistes,” Ens temem un urbanisme pensant únicament en els cotxes, com ha passat amb el primer soterrament de la Granvia, i en concret a la plaça Europa.”, alerta La Saboga”

En les al·legacions al PDU, entitats veïnals i ecologistes com la Saboga així ho assenyalen. El PDU pretén crear un veritable allau d’edificacions (36 edificis, 26 dels quals podrien tenir entre 17 i 22 plantes) sense tenir en compte els perjudicis ambientals que se’n deriven (la contaminació atmosfèrica, acústica, lumínica, la mobilitat o els residus); la promesa del ‘Parc agrari’ resta totalment oblidada. A més de la falta d’informació sobre l’ús de les zones agrícoles, el pla no contempla enlloc, ni posa l’accent, en la mobilitat sostenible de vianants i ciclistes, “ens temem un urbanisme pensant únicament en els cotxes, com ha passat amb el primer soterrament de la Granvia i, en concret, a la plaça Europa”, alerta la Saboga.

pdu planificacio - la saboga

 

 

 

 

 

 

 

maqueta PDU.-Mapa de Planificació i Maqueta del PDU

En la mateixa línia, la DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) alega una “manca de seriositat vers les implicacions atmòsferiques de la zona” i “una falta de sensibilitat ambiental ja que, davant la previsió d’augment dràstic de la mobilitat, hauria de ser una prioritat corregir aquest augment a través de propostes eficaces respecte el transport públic”.

Cal esmentar que la zona de Cal Trabal i el riu Llobregat, recentment, han estat declarades Important Bird Area (IBA) del Delta del Llobregat, una zona d’interès científic i comunitari per la seva flora i fauna.

Des de fa anys, associacions com la Plataforma per a la Conservació de la Zona Agrícola de l’Hospitalet i contra l’Especulació Immobiliària denuncien els interessos especulatius que hi ha darrere d’aquests megaprojectes, que poden arribar a convertir aquesta zona d’immens valor patrimonial en una espècie de parc temàtic per a turistes adinerats.

L’economia del totxo segueix el seu curs, Qui pagarà la factura?

    “no es diu res del tipus de llocs de feina que es generarien, sobre quines condicions i per quant temps”

En el PDU hi ha constants al·lusions als “beneficis” que portarà, encara que no s’indiqui com s’obtindran. Per exemple, a la citada memòria es diu que “a la transformació proposada s’opta per prioritzar la localització d’activitat econòmica per sobre del teixit residencial, ja que la presència del Biopol’H ofereix una oportunitat única per captar i acollir un seguit d’activitats, de gran valor afegit i creadores d’ocupació”. Com en el seu altre projecte “estrella” —el denominat Districte Cultural, al qual ens referirem en un altre article—, no es diu res del tipus de llocs de feina que es generarien, sobre quines condicions i per quant de temps, ni per què repercutiria positivament en els i les veïnes de l’Hospitalet.

       “dos tipus d’estratègia: el constructiu, que busca inflar el pressupost del projecte per lucrar-se en la fase de construcció, i l’immobiliari, que a través del sòl requalificat ven a preus molts més alts”

El PDU encaixa perfectament en el model de megaprojectes que combina dos tipus d’estratègia: el constructiu, que busca inflar el pressupost del projecte per lucrar-se en la fase de construcció, i l’immobiliari, que, a través del sòl requalificat, ven a preus molts més alts.

A l’Informe de viabilitat econòmica i financera del PDU, es fa cas omís de les greus conseqüències de la bombolla immobiliària. És més, en diverses parts del text s’afirma el desig de que la situació del mercat immobiliari torni a com estava abans de la crisi. Segons aquest informe, a l’Hospitalet hi ha poca dependència dels ingressos immobiliaris, però es reconeix que la situació econòmica i financera de la Hisenda local no permetria recórrer a les antigues estratègies de finançament per afrontar les inversions futures que requereix el PDU: “El fet de trobar-nos en un nivell d’endeutament tan pròxim del màxim fixat per la llei, fa que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi de cercar altres vies de finançament durant els propers anys”. I recomana, a les conclusions, donar total importància als capítols de l’1 al 5 dels ingressos pressupostaris, és a dir, els ingressos a través de l’IBI, taxes, rendes de patrimoni, etc.

    “caldrà estar alerta per tal que la factura d’aquest ‘pelotazo’ especulatiu no ens la facin colar via pujada d’impostos ( … ) exempcions, avantatges fiscals i /o tributàries per a constructors i especuladors, o qualsevol altra argúcia financera, formes encobertes, al cap i a la fi, de finançar aquests megaprojectes en detriment de les arques públiques.”

Per tant , caldrà estar alerta perquè la factura d’aquest ‘pelotazo’ especulatiu no ens la colin per la via de la pujada d’impostos o qualsevol altre tipus d’ajudes urbanístiques a través d’exempcions, avantatges fiscals i/o tributaris per a constructors i especuladors, o qualsevol altra argúcia financera, formes encobertes, al cap i a la fi, de finançar aquests megaprojectes en detriment de les arques públiques.

oficines-buides-pl-europa4oficines-buides-pl-europaoficines-buides-pl-europa0

oficines-buides-pl-europa3.-Edificis abandonats a mig fer i cartells que ofereixen oficines lliures que ningú vol llogar a l’actual Pl. Europa no conviden a pensar que el PDU sigui un bon pla de futur per a l’Hospitalet

 

    “Mentre Serveis Socials estan desbordats, mentre continuen els desnonaments i segueixen havent-hi escoles en barracons, el govern del PSC prefereix invertir-ho tot en l’economia del totxo

El més indignant de tot plegat és la insensibilitat davant la situació d’empobriment dels i les veïnes d’aquesta ciutat. Mentre Serveis Socials están desbordats, mentre continuen els desnonaments  i segueixen havent-hi escoles en barracons, el govern del PSC prefereix invertir-ho tot en l’economia del totxo

Per si fos poc, cal alertar que els pressupostos en aquest tipus de megaprojectes són escassament creïbles. Com a exemple tenim el de la faraònica obra de la Línia 9, que també afecta l’Hospitalet, on els costos s’han triplicat i els únics que hi han sortit guanyant —com no!— són les grans constructores (vegeu aquest reportatge d’ Eloi Latorre).

IMG_0017IMG_0020

 

 

 

IMG_0010

.-Llums tancades en horari laboral a nombroses oficines i locals comercials de Pl. Europa. Malgrat aquesta realitat, amb el PDU,  l’ajuntament vol repetir la fórmula a la zona de Cal Trabal.

 

    “La plataforma ciutadana SOS Salvem Cal Trabal, espai de diferents associacions i persones, té entre els seus objectius principals paralitzar el PDU, salvar l’última zona agrícola de la ciutat i obrir un procés realment participatiu on es posi sobre la taula les necessitats reals de la gent.”

Acció col.lectiva y defensa dels béns comuns

La mobilització no s’ha fet esperar davant aquesta nova operació especulativa del govern «socialista». La plataforma ciutadana  SOS Salvem Cal Trabal, espai de diferents associacions i persones, té entre els seus objectius principals paralitzar el PDU, salvar l’última zona agrícola de la ciutat i obrir un procés realment participatiu on es posin sobre la taula les necessitats reals de la gent.

      “En un context de crisi postbombolla immobiliària, hi ha alternatives a l’economia del totxo? Plataformes ciutadanes com SOS Salvem Cal Trabal, pensem que sí i és per això que ens mobilitzem i apostem per democratitzar el debat públic”

Uns dels missatges principals d’aquesta plataforma és posar el focus no només en la qüestió ecològica, sinó també en el model de ciutat que volem els i les ciutadanes de l’Hospitalet. A quina ciutat volem viure i conviure? Quines són les prioritats socials que tenim els i les veïnes de l’Hospitalet? En un context de crisi postbombolla immobiliària, hi ha alternatives a l’economia del totxo? Plataformes ciutadanes com SOS Salvem Cal Trabal pensem que sí i és per això que ens mobilitzem i apostem per democratitzar el debat públic.

      “(…) des d’horts urbans a la recuperació d’espais en desús per a projectes cooperativistes, des de la reapropiació de blocs buits per convertir-los en habitatge social a la gestió col•lectiva d’equipaments urbans. Per què no activar processos d’aquest tipus a la nostra ciutat, molt menys costosos econòmicament i molt més beneficiosos socialment?”

A diferents indrets de Catalunya s’estan donant diverses experiències d’un nou urbanisme: des d’horts urbans fins a la recuperació d’espais en desús per a projectes cooperativistes, des de la reapropiació de blocs buits per convertir-los en habitatge social a la gestió col•lectiva d’equipaments urbans. Per què no activar processos d’aquest tipus a la nostra ciutat, molt menys costosos econòmicament i molt més beneficiosos socialment?

folleto salvem cal trabal

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

.-Díptics explicatius i pancartes: informar les veïnes de la ciutat i visibilitzar la lluita

 

      “L’eslògan reivindicatiu “No Més Blocs” justament remet a experiències històriques de lluita contra l’especulació urbanística que s’han donat a la nostra ciutat , especialment des dels anys setanta en barris obrers com Bellvitge

L’Hospitalet és una ciutat que històricament ha estat assetjada per especuladors del sòl, a causa de la seva situació limítrof amb Barcelona. L’eslògan reivindicatiu No Més Blocs justament remet a experiències històriques de lluita contra l’especulació urbanística que s’han donat a la nostra ciutat, especialment des dels anys setanta, en barris obrers com Bellvitge. Avui com ahir, emergeix la necessària autoorganització dels i les veïnes, no només per paralitzar l’especulació, sinó també per cercar col•lectivament alternatives que donin una resposta a les necessitats reals de la gent.

Per Franco Casanga, membre de la plataforma SOS SALVEM CAL TRABAL

 

Anuncis